4-6
08003 Barcelona
PROGRAMA
Concert per orquestra RV 121 en Re Major
Concert “alla rustica” per orquestra i continuo en Sol Major rv 151
Concert Op 3 núm. 9 per violi sol en Re Major
Concert Op 3 núm.11 per dos violins i violoncel en Re Menor
Concert Op 3 núm. 12 per violi sol en Mi Major
Concert núm. 1 en Mi Major, Op. 8, RV 269, “Primavera”
Concert núm. 2 en Sol Menor, Op. 8, RV 315, “Estiu”
Concert núm. 3 en Fa Major, Op. 8, RV 293, “Tardor”
Concert núm. 4 en Fa Menor, Op. 8, RV 297, “Hivern”
Les quatre estacions de Vivaldi és, sens dubte, un dels documents sonors més cèlebres de la literatura musical occidental. En realitat són quatre dels dotze concerts que Vivaldi va compondre el 1723, amb el títol Il Cimento dell’armonie e dell’inventione: el Concert núm. 1 en Mi Major, Op. 8, RV 269, “Primavera”, el Concert núm. 2 en Sol Menor, Op. 8, RV 315, “Estiu”, Concert núm. 3 en Fa Major, Op. 8, RV 293, “Tardor”, Concert núm. 4 en Fa Menor, Op. 8, RV 297. Aquestes quatre peces que conformen la icònica obra tenen, cadascuna, relació amb una estació de l’any i es basen en un sonet -possiblement atribuïble al mateix Vivaldi. Tots tenen estructura de tres moviments, amb un de de lent al centre i dos de ràpids a l’inici i a la fi, com era habitual. Ens trobem amb una meravella de la composició que ha restat com l’arquetip del que al segle XIX anomenaríem música programàtica, justament, per basar-se en un “relat” i tenir intenció descriptiva i metamusical.